Anònims - CLXXVI -

 

(Casa de la Maternitat. Barcelona. Gener 2014. Nikon D800)

descordar-te
amb lentitud obscena
totes i cada una de les tanques
que ens allunyen
fent lliscar a terra
les barreres que entenebren els ulls
fins que el teu cos sembli
brollar
pur, clar, imperfectament bell
com un doll de desig

mormolant el silenci
de les boques
les pells traspuen flors
que olorem i recollim
amb la dolçor salobre
de les llengües

ens sabem
sabent que no hauria
de ser

però juguem a reconèixer-nos
amb els sentits
sense cap més sentit
que ser-hi
ulls clucs
part de l’altre