Anònims - CLXXIV -

 

(Teguise. Lanzarote. Novembre 2024. Nikon D750)

ja no hi ha rosada
ni suor degotant
per cossos incendiats
de desig 

silencis sense esma
omplen la distancia
del buit

i, amb tot,
el record del blau petit 
del teu bes
ombra entre llençols
regalima, tebi,
damunt les espatlles

Comentaris

  1. Carme Rosanas8/7/25 15:04

    Aquest raconet blau és tan bonic!

    Els records ens acompanyen molt sovint, per sort, i em sembla que com més grans ens fem, més vivim de records.

    Una abraçada, poeta!

    ResponElimina
  2. sa lluna8/7/25 16:56

    El blau dels somnis i el verd de l'esperança combinen molt bé.
    Ai, aquests records que sempre ens acompanyen!...
    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada