(Temps de Flors. Girona. Maig 2025. Fujifilm X-H2)
nina blanca, menuda,
clavell entre tulipes
il·lusió pura
començant una vida
has obert els ulls,
coincidència programada,
el mateix dia que,
anys enllà,
ho va fer qui espera
aviat bressolar-te
somnis suaus
cap a un món d’esperança
Enhorabona, Miquel Àngel!
ResponEliminaGuarda-li aquest poema, perquè el pugui llegir quan sigui gran.
Quin record més bomic del seu avi!
Veig que no falles mai la teva cita amb el Temps de Flors.
Una abraçada, poeta.
Què bonic el poema i més sabent per qui és! ;-)
ResponEliminaFa temps que tinc ganes de venir a Girona en Temps de Flors, unes vegades per feina, altres per situacions personals i ara perquè se'm complica la salut... de moment és un somni pendent...
Aferradetes, Miquel Àngel.