Anònims - CLXVIII -
(Sabadell. Abril 2025. Fujifilm X-H2)
quan les paraules s’amaguen,
o son massa grans
o agosarades
o son massa grans
o agosarades
quan crec que el que diré
serà inconvenient
o provocador
un silenci sense forma
s’instal·la dins meu
s’instal·la dins meu
aleshores,
cerco l’aixopluc
de dies de sol
i cels blaus
després de la pluja
cerco l’aixopluc
de dies de sol
i cels blaus
després de la pluja
amagat en un blanc
trencat
S'està bé en el silenci, però crec que és millor si un té què dir, dir-ho sense més. ;-)
ResponEliminaQuè maca és la primavera!
Bona Pasqua.
Aferradetes, Miquel Àngel.
Inspirador el teu poema, Miquel Àngel!
ResponEliminaEl silenci dels lliris,
com un receptacle
on cauen els mots no dits,
poc a poc ha agafat forma:
Versos prudents
d'un blanc trencat.
Versos valents
d'un groc lluent.
Versos de pluja i de sol.
Versos com cartes
plenes de mots
llançats al vent.
Abraçades, poeta.