Anònims - CLXIX -
(Sant Cugat. Abril 2014. Nikon D800+ Tamron 90 macro)
la primera remor dels teus llavis
als meus
era l’inici de petjades invisibles
que ens espurnejaven el cos
degotàvem lentament
el desig del plaer
omplint tots els solcs
de les pells
com en un univers desconegut,
on tot comença i tot es perd
Per sort o per desgràcia, res no dura per sempre i com diu el teu poema, tot comença i tot es perd.
ResponEliminaEl poema és preciós això sí que no ho perds.
Una abraçada, poet.
Lo important és que en un instant tot va ser...
ResponEliminaEl degoteig de les gotes per les fulles vermelles és genial.
Poema i foto precioses.
Aferradetes, nin.
Un vers tatuat. Un bes arran de pell. Queda, estrany, allò que es fa invisible.
ResponElimina