Anònims - CLXVI -
(Le Louvre. Paris. Agost 2012. Nikon D700)
trobaria el meu cos
l’aixopluc del teu cos nu?
el bressol càlid
dels teus pits,
el refugi del teu sexe,
l’abraçada dels teus llavis
aturaries el temps
i jo, sense por,
em perdria
pel paisatge de la teva pell
Aquests "robats" m'encanten.
ResponEliminaPer la seva expressió podria ser molt bé, el seu sentiment, el teu poema.
Aferradetes, poeta.
Mmmmmh....! Potser si que havia d'haver sigut de la sèrie "Robades" en comptes de "Anònims"
EliminaEstic fent neteja de fotos des del 2010 i algunes de les que trobo les torno a revelar i les penjo a Instagram, o bé m'inspiren un escrit o acompanyen alguna cosa que ja tenia.
Ara ja sols falta que m'animi a tornar a posar música.
Gràcies per venir, Paula
Una abraçada enorme