Anònims - CLXV -

 


(Plaça de Sant Felip Neri.. Barcelona. Pandèmia. Juny 2020. Fujifilm X100F)

per on el silenci passa

deixa un rastre

d’ombres suaus

i una brisa de paraules

 

alenades que s’aturen

com somnis que ballen

secrets que acaronen cossos

com l’aigua més clara

 

en un temps sense ànima

on els mots es fan aire

i a ningú l’importa

que no hi hagi un nom

per cada moment

que ens separa

 

quan el silenci passa


Comentaris

  1. Carme Rosanas6/3/25 19:34

    T'ha quedat preciós, aquest silenci!
    De silencis n'hi ha de tantes menes, que ens poden provocar infinites sensacions, segons de la mena que siguin. En aquest teu, hi ha pau.

    Una abraçada, poeta.

    ResponElimina
  2. artur8/3/25 20:35

    Quan el silenci passa
    els records, pesen !.
    Excel·lent !.
    Bona setmana.

    ResponElimina
  3. sa lluna10/3/25 13:53

    Segurament s'hi sentia còmoda la noia en aquest silenci teu. De vegades es gaudeixen molt.

    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada