Robades - XIV -
(Pollença. Mallorca. Agost 2011. Nikon D700)
desapareixen els sons
es transformen les paraules
els teus braços creuats
damunt la meva esquena
l’escalfor del teu cos
m’agafa, em pren,
com la nit que passa
tota la bellesa del món
en els teus ulls
torna a mi
mentre faig el camí
al meu racó
en solitud
Un somriure franc en aquest blanc i negre excepcional.
ResponEliminaDel poema què dir-te?... Fas dels sentiments tota una vida.
Aferradetes, nin.
Quina expressió més maca que has sabut captar en aquesta noia!
ResponEliminaI el poema, intens i preciós, jo diria que som més els que el podríem signar que els que no.
Una abraçada, poeta.