Anònims - CLVIII -
(Platja del Remolar - Filipines. Viladecans. Gener 2025. Fujifilm X-H2)
el vent fred
remou ressons a la platja buida
seure amb la soledat,
companya fidel,
allà on la llum ja no brilla
sobre la sorra
restes de passió
de colors perduts
el mar respira
el cor es tanca
és un món de silenci
de cossos
sense abraçades
M'agrada molt la fotografia: la platja buida, una mica desolada amb les restes de troncs i fustes. Però així m'agraden els paisatges. Molt.
ResponEliminaEscriu el que et vingui de gust i allò que et surti de dins. No importa gaire o gens què pensin els altres.
L'altre dia vaig llegir una frase que deia "Sigues tu mateix, els altres llocs ja estan agafats". Doncs això. Tu a la teva.
Abraçades, poeta!
Ah! La frase és de l'Óscar Wilde… abans no em sortia i m'ho he deixat córrer…
EliminaQuan la platja és així, m'hi sent molt a gust, silenci i natura i res més.
ResponEliminaEt deixo unes aferradetes, per quan et facin falta.