Anònims - CLVII -

 

(Barcelona. Maig 2016. Fujifilm X-T1)

pensàvem un món innocent

creant somnis

que jo admirava, prop teu,

com un nen

 

reflexos de colors desconeguts

brillant sota la llum dels teus ulls

 

efímers anhels

de silenciosa fragilitat

que s’esvaïren

com tots els moments perduts

 

ritmes infinits

en la abraçada

dels nostres cossos nus