Anònims - CLVI -
(Conesa. Febrer 2011. Nikon D700)
dues maletes velles,
guardant secrets,
i històries perdudes
el cuir desgastat,
com pells empolsegades
per un l’oblit
que pesa més que el temps
un silenci espès,
com si el món
s'hagués aturat
records que es filtren
per costures
on, un vent suau,
s'emporta el que queda
(Gràcies, Carme, per recordar aquesta foto)
Això de recuperar dibuixos i fotografies de fa temps, ha resutat molt inspirador. Un poema amb molt de sentiment. Profund i preciós.
ResponEliminaSi cal que faci vent,
que sigui suau.
Si s'ha d'endur
els records que queden,
si us plau, que al seu lloc
hi escampi pau.