La teva fotografia és ben real i a la vegada simbòlica de tants passos barrats que tenim a la vida.
I el poema és preciós, trist i arriba molt endins. Ja m'imagino quina deu ser aquesta única paraula escrita. I ho saps dir d'una manera molt bonica i poètica.
Una foto que ho diu tot! ;-)
ResponEliminaI del poema què dir?... doncs molt bo, com sempre.
Aferradetes, Miquel Ángel.
La teva fotografia és ben real i a la vegada simbòlica de tants passos barrats que tenim a la vida.
ResponEliminaI el poema és preciós, trist i arriba molt endins. Ja m'imagino quina deu ser aquesta única paraula escrita. I ho saps dir d'una manera molt bonica i poètica.
Una abraçada, poeta.