Anònims - CL -
(LaCapella. Capella de l'Antic Hospital de la Sta. Creu. El Raval. Barcelona. Fujifilm X100F)
podríem haver sigut amants
o lluitadors
però ara som ombres
parlant llengües diferents
cada record és llum
passant pàgines en blanc
encara podríem refugiar-nos
entre la remor dels braços?
desfaig el meu cos en la foscor
Uau! Sembla un món oníric aquesta foto.
ResponEliminaUn poema ple de nostàlgia...
Aferradetes, poeta.
El record o la nostàlgia, sempre et fa trontollar...
ResponEliminaBona setmana :)
Té misteri, aquesta foto i els protagonistes, semblen ben bé irreals...
ResponEliminaCom diu la cançó "Les feuilles mortes" "... però la vida separa els que s'estimen, a poc a poc, sense fer soroll i el mar esborra sobre la sorra, les passes dels amants desunits".
El temps (o la vida o les dues coses) sovint ens juga males passades. I sovint amb els que tenim més a prop.
Sort de la poesia.
Abraçades, poeta.