Anònims - CLI -

(Playa Memos. Lanzarote. Novembre 2024)

 

cerco les teves petjades

nu,

- sabent que no sóc

qui podria haver sigut –

com un alba sota els llençols

 

esperança d’esmenar-me

en un temps que no s’atura

 

un passeig per la sorra

que em dugui fins la llum

del teu cos

Comentaris

sa lluna ha dit…
Petjades per tot arreu, fins i tot les que vas deixar tu. ;-)

Quan hom se n'adona i té l'esperança d'esmenar-ho, tot pot succeir...

Aferradetes, Miquel Àngel.
16/11/24 20:37
Carme Rosanas ha dit…
Fa uns dies et posava la lletra de Les feuilles mortes, on diu que el mar esborra les petjades sobre la sorra i ara penso ben bé al revés: que de totes les històries, sempre queden petjades que ningú podrà esborrar, encara que el mar les hagi esborrat.

Abraçades, barbo...

27/11/24 0:07
Publica un comentari a l'entrada