(Playa Memos. Lanzarote. Novembre 2024)
cerco les
teves petjades
nu,
- sabent
que no sóc
qui podria
haver sigut –
com un alba
sota els llençols
esperança d’esmenar-me
en un temps
que no s’atura
un passeig
per la sorra
que em
dugui fins la llum
del teu cos
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada