Anònims - CLI -
(Playa Memos. Lanzarote. Novembre 2024)
cerco les teves petjades
nu,
- sabent que no sóc
qui podria haver sigut –
com un alba sota els llençols
esperança d’esmenar-me
en un temps que no s’atura
un passeig per la sorra
que em dugui fins la llum
del teu cos
Petjades per tot arreu, fins i tot les que vas deixar tu. ;-)
ResponEliminaQuan hom se n'adona i té l'esperança d'esmenar-ho, tot pot succeir...
Aferradetes, Miquel Àngel.
Fa uns dies et posava la lletra de Les feuilles mortes, on diu que el mar esborra les petjades sobre la sorra i ara penso ben bé al revés: que de totes les històries, sempre queden petjades que ningú podrà esborrar, encara que el mar les hagi esborrat.
ResponEliminaAbraçades, barbo...