202411 - Relats Conjunts

 

 (Interior de taller. Ramon Casas.  1883)

recorro la cambra

tristament desendreçada

silenciosament polsegosa

 

plena de la buidor

de la teva alegria,

de la teva presència

 

tots els teus riures

pengen com fanalets de colors

 

com els comiats

que ja comencem a perfilar

 

tots els tons de la teva veu

escampats en vells flascons

i tasses escantonades

 

i, recolzat a la paret,

el llenç blanc que no vam

arribar a pintar


Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Que bonic! És una interpretació preciosa del quadre, encara que sigui nostàlgica i trista.

Una abraçada, poeta.
Barbollaire ha dit…
M'agrada que t'agradi. Reconec que estic un xic "tardoral".
Va! Espero que la de les Cambres també t'agradi

Una abraçada càlida de colors de Tardor, Carme
sa lluna ha dit…
Bonic i nostàlgic... clar, és el temps!

Aferradetes, Miquel Àngel.
Barbollaire ha dit…
Potser si, que és aquest pre-hivern, que m'ho fa veure tot així... ;-)

Gràcies per venir, Paula
Una abraçada
artur ha dit…
Un poema nostàlgic, però molt dolç de contingut !.
M'agrada !, salut ;)