202411 - Relats Conjunts
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
(Interior de taller. Ramon Casas. 1883)
recorro la cambra
tristament desendreçada
silenciosament polsegosa
plena de la buidor
de la teva alegria,
de la teva presència
tots els teus riures
pengen com fanalets de colors
com els comiats
que ja comencem a perfilar
tots els tons de la teva veu
escampats en vells flascons
i tasses escantonades
i, recolzat a la paret,
el llenç blanc que no vam
arribar a pintar
Que bonic! És una interpretació preciosa del quadre, encara que sigui nostàlgica i trista.
ResponEliminaUna abraçada, poeta.
M'agrada que t'agradi. Reconec que estic un xic "tardoral".
EliminaVa! Espero que la de les Cambres també t'agradi
Una abraçada càlida de colors de Tardor, Carme
Bonic i nostàlgic... clar, és el temps!
ResponEliminaAferradetes, Miquel Àngel.
Potser si, que és aquest pre-hivern, que m'ho fa veure tot així... ;-)
EliminaGràcies per venir, Paula
Una abraçada
Un poema nostàlgic, però molt dolç de contingut !.
ResponEliminaM'agrada !, salut ;)