Anònims - CXLVIII -

 

 (Port Bo. Calella de Palafrugell. Octubre 2024. Fujifilm X100F)

fer rotlle

impacient i angoixat

 

mentre passa el temps

i les estacions

 

i et preguntaria

com deixar anar el mal

que acotxa els llençols

 

sense besar-te l’esquena nua

 

deixant passar els dies

 

el mateix que ha sigut sempre

Comentaris

sa lluna ha dit…
M'agrada el contrast del blau de les cadires amb el color natural de les mateixes.

Què dir del poema?... enyorances...

Aferradetes, Miquel Àngel.

*El meu blog apareix i desapareix com el Guadiana, et deixo l'URL per si em vols visitar: https://elraconetdesalluna.blogspot.com
Gràcies!






14/10/24 19:23
Carme Rosanas ha dit…
Tot canvia molt, però les coses més important i fonamentals sembla que no canvien gaire o gens (o potser per empitjorar, encara).

Els anys i la vida se'ns van fent feixucs de mica en mica.

Una abraçada, poeta.
14/10/24 20:43
Publica un comentari a l'entrada