Anònims - CXLVIII -
(Port Bo. Calella de Palafrugell. Octubre 2024. Fujifilm X100F)
fer rotlle
impacient i angoixat
mentre passa el temps
i les estacions
i et preguntaria
com deixar anar el mal
que acotxa els llençols
sense besar-te l’esquena nua
deixant passar els dies
el mateix que ha sigut sempre
M'agrada el contrast del blau de les cadires amb el color natural de les mateixes.
ResponEliminaQuè dir del poema?... enyorances...
Aferradetes, Miquel Àngel.
*El meu blog apareix i desapareix com el Guadiana, et deixo l'URL per si em vols visitar: https://elraconetdesalluna.blogspot.com
Gràcies!
Tot canvia molt, però les coses més important i fonamentals sembla que no canvien gaire o gens (o potser per empitjorar, encara).
ResponEliminaEls anys i la vida se'ns van fent feixucs de mica en mica.
Una abraçada, poeta.