Anònims - CXLVII -

(Sant Martí de Dosquers. Maià de Montcal. Setembre 2024. Fujifilm X100F)

cal sopluig

 

però totes les portes

romanen tancades

 

memòria sense orgull

guspires de solitud

 

rosa abandonada

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
pobreta rosa... o no, potser és testimoni important d'alguna cosa o reocrd o desig, davant d'aquesta porta que imposa, ella orgullosa de ser rosa.

Una abraçada, poeta.
12/10/24 19:27
sa lluna ha dit…
Potser que només calgui que algú obri la porta i li doni la importància de qui la va deixar...

Aferradetes, Miquel Àngel.
14/10/24 19:14
Publica un comentari a l'entrada