Anònims - CXLIX -
(Les Tres Xemeneies. Manifesta 15. Sant Adrià de Besos. Nikon D750)
tota la vida
sent un món
en un altre lloc
la nit s’espantava
somiant-nos amants
he mirat enfora
i no sé que has vist en mi:
no sé com estar,
que dir
i, malgrat tot,
en l’amor,
no hi cap l’oblit
Sembla que la fletxa ens indica per on anar per trobar la informació.👌
ResponEliminaBen cert els teus darrers versos, "en l'amor, no hi cap l'oblit".
Aferradetes, Miquel Ángel.
Potser la fletxa senyala el camí "oficial". O, tal vegada, una via de fugida.
EliminaO...
Ves a saber.
Abraçada, Paula
Jo també estic molt d'acord que en l'amor no hi cap l'oblit. Cap oblit.
ResponEliminaI també penso que a vegades només ens caldria deixar d'amagar-nos rere els papers que hem aprés. I deixar-nos ser, com som.
Una abraçada, poeta.
Ara m'has fet pensar, i ja saps que faig links una mica estrambòtics de vegades (o sempre!), en el poema d'en Martí i Pol: "𝘕𝘰 𝘥𝘦𝘮𝘢𝘯𝘰 𝘨𝘳𝘢𝘯 𝘤𝘰𝘴𝘢"
Elimina
Trencar els papers. Mirar-nos els ulls.
"𝘉𝘦𝘴𝘢𝘳-𝘯𝘰𝘴 𝘱𝘦𝘭𝘴 𝘤𝘢𝘳𝘳𝘦𝘳𝘴 𝘪 𝘲𝘶𝘦 𝘵𝘳𝘰𝘯𝘵𝘰𝘭𝘭𝘪𝘯 𝘭𝘦𝘴 𝘤𝘢𝘴𝘦𝘴"
Abraçada, Carme