Anònims - CXLIX -
(Les Tres Xemeneies. Manifesta 15. Sant Adrià de Besos. Nikon D750)
tota la vida
sent un món
en un altre lloc
la nit s’espantava
somiant-nos amants
he mirat enfora
i no sé que has vist en mi:
no sé com estar,
que dir
i, malgrat tot,
en l’amor,
no hi cap l’oblit
Comentaris
Ben cert els teus darrers versos, "en l'amor, no hi cap l'oblit".
Aferradetes, Miquel Ángel.
I també penso que a vegades només ens caldria deixar d'amagar-nos rere els papers que hem aprés. I deixar-nos ser, com som.
Una abraçada, poeta.
O...
Ves a saber.
Abraçada, Paula
Trencar els papers. Mirar-nos els ulls.
"𝘉𝘦𝘴𝘢𝘳-𝘯𝘰𝘴 𝘱𝘦𝘭𝘴 𝘤𝘢𝘳𝘳𝘦𝘳𝘴 𝘪 𝘲𝘶𝘦 𝘵𝘳𝘰𝘯𝘵𝘰𝘭𝘭𝘪𝘯 𝘭𝘦𝘴 𝘤𝘢𝘴𝘦𝘴"
Abraçada, Carme