Anònims - CXLV -
(Sitges. Desembre 2014. Nikon D800)
“Ma l' animale che mi porto dentro
Non mi fa vivere felice mai
Si prende tutto, anche il caffè
Mi rende schiavo delle mie passioni
E non si arrende mai e non sa attendere
E l'animale che mi porto dentro vuole te”
(Franco Battiato – L’animale)
el teu mugró petit i erecte
m’alletava
un amor infinit i dolç
que no vaig saber entendre,
ni cuidar
de la mateixa manera
que no es pot
curar una llàgrima
ni caminar
el reflex del sol
sobre el mar
Un poema molt bonic i molt dolç, ple de nostàlgia...
ResponEliminaUna abraçada, poeta.
De vegades, els records, la nostàlgia, son un xic "empipadors"
EliminaUna abraçada, Carme
No es pot dir tant en tan poques paraules.
ResponEliminaM'encanta!!
Aferradetes, Miquel Àngel.
Gràcies, Paula.
EliminaPerò segurament si és pot dir i de molt millor manera.
Jo sols passava pel barri... ;-)
Una abraçada sincera