Anònims - CXLV -

(Sitges. Desembre 2014. Nikon D800)

“Ma l' animale che mi porto dentro
Non mi fa vivere felice mai
Si prende tutto, anche il caffè
Mi rende schiavo delle mie passioni
E non si arrende mai e non sa attendere
E l'animale che mi porto dentro vuole te”

(Franco Battiato – L’animale)

 

el teu mugró petit i erecte

m’alletava

un amor infinit i dolç

que no vaig saber entendre,

ni cuidar

 

de la mateixa manera

que no es pot

curar una llàgrima

 

ni caminar

el reflex del sol

sobre el mar

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Un poema molt bonic i molt dolç, ple de nostàlgia...
Una abraçada, poeta.
sa lluna ha dit…
No es pot dir tant en tan poques paraules.
M'encanta!!

Aferradetes, Miquel Àngel.
Barbollaire ha dit…
De vegades, els records, la nostàlgia, son un xic "empipadors"

Una abraçada, Carme
Barbollaire ha dit…
Gràcies, Paula.
Però segurament si és pot dir i de molt millor manera.

Jo sols passava pel barri... ;-)

Una abraçada sincera