Anònims - CXLIV -
(Vaixell de Palma a Barcelona. Agost 2011. Nikon D700)
si un somni
sempre és com una posta de sol,
fins i tot de nit,
tant de bo m’hagués quedat adormit avui
formes al meu cap
dies que s’acaben
com si fossin píndoles
per ser feliç
desescric cartes digitals
fetes de malenconia
i les escampo, com cendres,
damunt les ombres
llunyanes fetes de vergonya
No puc parar de mirar aquesta fotografia i els seus colors i els seus contrastos.
ResponEliminaM'agrada això de considerar els dies, com a píndoles per a ser feliç. Potser és un recurs de supervivència que molts utilitzem. No sé, els temps curts són bons i s'aprofiten, és com si les hores i els dies ens poguessin salvar dels anys.
Abraçades, poeta.
El que passa és que com tot, hi han píndoles que no fan efecte, o no serveixen per a tothom...
EliminaPerò és el que hi ha.
Abraçada Carme
Explosió de colors en aquesta foto.
ResponEliminaEstic totalment d'acord en vosaltres, els dies i de vegades les hores són com a píndoles per a ser feliç, és l'única manera de seguir vivint en aquest món.
Aferradetes, Miquel Àngel.
Si... ja és una mica això.
EliminaPerò com deia a Carme, no totes les píndoles fan el mateix efecte a tothom.
Gràcies per continuar passant per casa, Paula
Abraçades