Anònims - CXLIV -

 

(Vaixell de Palma a Barcelona. Agost 2011. Nikon D700)

si un somni

sempre és com una posta de sol,

fins i tot de nit,

tant de bo m’hagués quedat adormit avui

 

formes al meu cap

dies que s’acaben

com si fossin píndoles

per ser feliç

 

desescric cartes digitals

fetes de malenconia

i les escampo, com cendres,

damunt les ombres

llunyanes fetes de vergonya

Comentaris

  1. Carme Rosanas15/9/24 22:02

    No puc parar de mirar aquesta fotografia i els seus colors i els seus contrastos.

    M'agrada això de considerar els dies, com a píndoles per a ser feliç. Potser és un recurs de supervivència que molts utilitzem. No sé, els temps curts són bons i s'aprofiten, és com si les hores i els dies ens poguessin salvar dels anys.

    Abraçades, poeta.

    ResponElimina
  2. sa lluna16/9/24 13:56

    Explosió de colors en aquesta foto.
    Estic totalment d'acord en vosaltres, els dies i de vegades les hores són com a píndoles per a ser feliç, és l'única manera de seguir vivint en aquest món.

    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada