Anònims - CXLIII -
(Kruidtuin. Leuven. Bèlgica. Abril 2024. Fujifilm X100F)
tantes coses m’he oblidat de dir
tantes he dit que ho han complicat tot
he ensopegat amb el món
sense trobar mai el temps o el lloc
tancant i obrint els ulls
per mantenir el secret intacte
però, de vegades, tinc por a desaparèixer
com si hagués estat un somni
el teu bes i el teu cos
paraules mal escrites
errors permanents
el que he fet ho hauré fet
i quedarà fet
el futur és consumit
sols queda esporgar els records
la vigília de la foscor
Trobar el temps per a la reflexió...
ResponEliminaSalut !.
...sempre és necessari.
EliminaGràcies per passar per casa, Artur.
Quina bona companyia que té la señora! ;-)
ResponEliminaTots ens equivoquem tant i tant... adonar-te'n i assumir-ho és el que costa més...
Aferradetes, Miquel Àngel.
Una companyia muda, impassible, silent...
EliminaSegur que no es barallarana mai!! jejeje.
Una abraçada petita i dolça, Paula
Tots ens equivoquem, sense cap dubte. Però potser podríem demanar als anys que hem acumulat, una mica de canvi de punt de vista, una mica de comprensió per a nosaltes mateixos. I al final, poder valorar tot allò que hem viscut.
ResponEliminaUna abraçada, poeta.
Tots ens equivoquem.
EliminaPerò hi ha que sembla que ho hagi interioritzat i quasi s'hagi "professionalitzat".
Tant de bo es pogués fer un "reset" del records dels errors i alliberar aquest espai mental per coses noves...
Una abraçada ben dolça, Carme