Anònims - CXLIII -
(Kruidtuin. Leuven. Bèlgica. Abril 2024. Fujifilm X100F)
tantes coses m’he oblidat de dir
tantes he dit que ho han complicat tot
he ensopegat amb el món
sense trobar mai el temps o el lloc
tancant i obrint els ulls
per mantenir el secret intacte
però, de vegades, tinc por a desaparèixer
com si hagués estat un somni
el teu bes i el teu cos
paraules mal escrites
errors permanents
el que he fet ho hauré fet
i quedarà fet
el futur és consumit
sols queda esporgar els records
la vigília de la foscor
Comentaris
Salut !.
Tots ens equivoquem tant i tant... adonar-te'n i assumir-ho és el que costa més...
Aferradetes, Miquel Àngel.
Una abraçada, poeta.
Gràcies per passar per casa, Artur.
Segur que no es barallarana mai!! jejeje.
Una abraçada petita i dolça, Paula
Però hi ha que sembla que ho hagi interioritzat i quasi s'hagi "professionalitzat".
Tant de bo es pogués fer un "reset" del records dels errors i alliberar aquest espai mental per coses noves...
Una abraçada ben dolça, Carme