Anònims - CXLIII -
(Kruidtuin. Leuven. Bèlgica. Abril 2024. Fujifilm X100F)
tantes coses m’he oblidat de dir
tantes he dit que ho han complicat tot
he ensopegat amb el món
sense trobar mai el temps o el lloc
tancant i obrint els ulls
per mantenir el secret intacte
però, de vegades, tinc por a desaparèixer
com si hagués estat un somni
el teu bes i el teu cos
paraules mal escrites
errors permanents
el que he fet ho hauré fet
i quedarà fet
el futur és consumit
sols queda esporgar els records
la vigília de la foscor
Trobar el temps per a la reflexió...
ResponEliminaSalut !.
Quina bona companyia que té la señora! ;-)
ResponEliminaTots ens equivoquem tant i tant... adonar-te'n i assumir-ho és el que costa més...
Aferradetes, Miquel Àngel.
Tots ens equivoquem, sense cap dubte. Però potser podríem demanar als anys que hem acumulat, una mica de canvi de punt de vista, una mica de comprensió per a nosaltes mateixos. I al final, poder valorar tot allò que hem viscut.
ResponEliminaUna abraçada, poeta.