Anònims - CXLII -

(Leuven. Bèlgica. Abril 2024. Fujifilm X100F)

desapareix el dia

i et recordo sense poder ser-hi

acostumat a la soledat

saps que no pertanyo aquí

 

i, de sobte, la nit és massa freda

i tots el sentiments enganyen

somnis com a regals d’un temps gris

Comentaris

  1. sa lluna3/9/24 17:39

    M'agrada el joc de línies i els reflexes.
    La cadira buida parla de solitud.

    Aferradetes, poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barbollaire4/9/24 14:18

      Si. És la mateixa sensació que vaig tenir jo al passar per davant.
      Una abraçada, Paula

      Elimina
  2. Carme Rosanas3/9/24 23:22

    M'grada molt la foto, tan neta, tan freda i amb la cadira buida.

    El teu poema la complementa molt bé. També m'agrada que es somnis siguin com regals (encara ques igui d'un temps gris) . Que no faltin els somnis.

    Una abraçada, barbo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Barbollaire4/9/24 14:19

      Tot i que cada cop és més difícil, que no faltin els somnis.

      Una abraçada Carme

      Elimina
    2. Carme Rosanas4/9/24 18:44

      Totalment d'acord!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada