Anònims - CXLII -
(Leuven. Bèlgica. Abril 2024. Fujifilm X100F)
desapareix el dia
i et recordo sense poder ser-hi
acostumat a la soledat
saps que no pertanyo aquí
i, de sobte, la nit és massa freda
i tots el sentiments enganyen
somnis com a regals d’un temps gris
Comentaris
La cadira buida parla de solitud.
Aferradetes, poeta.
El teu poema la complementa molt bé. També m'agrada que es somnis siguin com regals (encara ques igui d'un temps gris) . Que no faltin els somnis.
Una abraçada, barbo!
Una abraçada, Paula
Una abraçada Carme