Robades - XI -
(Sabadell. Agost 2024. Nikon D750)
lladregot entremaliat
em prens el temps que em regales
entre corredisses pel passadís
aleshores et tombes
i des de la bellesa clara
dels teus ulls blaus
em crides: “Avi!”
i rius...
i el temps s’atura
i ja no hi han maldecaps
ni problemes
perquè res guareix més
que el riure net
i cristal·lí d’un infant
Comentaris
Res guareix tant com el riure dels infants més propers.
Enhorabona, quina sort poder gaudir-lo de prop!
Una abraçada, avi!
Quanta paciència ha de tenir aquest arbre! 😉
Aferradetes, Miquel Àngel.
Un que serà avi aviat ;)
Gràcies com sempre per passar per casa, Carme
Una abraçada llarga
Gràcies per ser una incondicional.
Abraçadetes, Paula
Ja veuràs que divertit és això de ser avi!