Anònims - CXLI -

(El Prat de Llobregat. Març 2023. Fujifilm X100F)

sol reflectint-se al terra humit

com colors morts als matins

 

els núvols passen amb un calfred

colors d’estiu desapareixent

 

ésser part del viatge que,

estrenyent el cor,

s’esvaeix

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Bonica explicació de les sensacions de tornada... quan el viatge (i potser moltes altes coses) s'esvaeixen.

Una abraçada, poeta.

27/8/24 18:21
sa lluna ha dit…
Solitari i pensatiu es veu l'home davant tot l'espai... potser també amb el cor estret.

Aferradetes, Miquel Àngel.
27/8/24 18:52
Barbollaire ha dit…
No se si seria una tornada o, més aviat, un marxar.

Gràcies, sempre, per passar per casa Carme

Una abraçada
2/9/24 20:32
Barbollaire ha dit…
Temps de cors amples que s'estrenyen i es s'amaguen, perduts.

Gràcies a tu també, per ser una incondicional
Una abraçada Paula
2/9/24 20:33
Publica un comentari a l'entrada