Anònims - CXXXVII -
(Vila de Gràcia. Barcelona. Juny 2024. Fujifilm X100F)
vaig aprendre les regles d’un joc
i, en un món d’atzars cecs,
no se quin tipus de jugador sóc
però el joc no estima ningú
entabanant l’amor
reconeixent-lo com un error
recordant la tremolor del teu cos
el batec d’un cor sol
M'agraden molt aquests finestrals de cases antigues... i la llum i les ombres que es dibuixen en aquest racó.
ResponEliminaAi aquests batecs de cors que no es poden controlar!
Aferradetes, poeta.
Quina fotografia més ben trobada!
ResponEliminaUn poema molt melangiós… em fas pensar que de tanta vida viscuda, segur que hem après coses… amb errors i en encerts, com tothom més o menys.
Una abraçada, poeta.
Soc la Carme… no em vol reconèixer, aquest trasto…
Elimina