Anònims - CXXXIX -
(Barri Gòtic. Barcelona. Desembre 2014. Nikon D800)
marxar enmig la foscor
cercant, tal vegada,
el teu perdó
la tristor viu al cor
soc el darrer en arribar
amb l’esperança que les portes
no siguin tancades
al dins de la ment
l’ànima desemparada
cerca el codi del perdó
dubtes i arguments
que es dilueixen
en una gota de vida
Genial aquest B/N i la llum dels fanals perfectes.👌
ResponEliminaQuè complicat és rebre aquest perdó!... una altra cosa sería donar-lo...
Aferradetes, Miquel Àngel.
Bufa encara aquest vent nocturn
ResponEliminaque ens duu la nit a totes hores.
Quasi sempre és tard, per a tot.
I les portes es van tancant
les unes rere les altres.
Ens queda vida viscuda…
I tant d'amor que hem après.
Una abraçada, amic poeta.