Anònims - CXXXIX -

 (Barri Gòtic. Barcelona. Desembre 2014. Nikon D800)

marxar enmig la foscor

cercant, tal vegada,

el teu perdó

 

la tristor viu al cor

 

soc el darrer en arribar

amb l’esperança que les portes

no siguin tancades

 

al dins de la ment

l’ànima desemparada

cerca el codi del perdó

 

dubtes i arguments

que es dilueixen

en una gota de vida


Comentaris

  1. Genial aquest B/N i la llum dels fanals perfectes.👌
    Què complicat és rebre aquest perdó!... una altra cosa sería donar-lo...

    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina
  2. Bufa encara aquest vent nocturn
    que ens duu la nit a totes hores.
    Quasi sempre és tard, per a tot.
    I les portes es van tancant
    les unes rere les altres.

    Ens queda vida viscuda…
    I tant d'amor que hem après.

    Una abraçada, amic poeta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada