Robades - X -
(Los Escullos. Cabo de Gata. Estiu 2010. Nikon D70)
manipulo records
i amago paraules porugues
- sexe, cos, plaer –
em grapejo l’escàndol de la carn
amb mans despietades
i gemecs antics
de pell avergonyida
enyor de la paraula que ens despullava
vora un mar de somnis mentre,
amb sentiments maldestres,
intentava despertar el desig
del teu cos de marbre
Les paraules per si mateixes no són porugues, és la intenció que les hi fa... crec jo.
ResponEliminaM'agrada molt el virat de la foto.
Aferradetes, Miquel Àngel.
Gràcies per seguir venint a casa, Paula
EliminaUna abraçada suau.
¡Vaya! Y yo que pensaba que este blog era un sitio diferente. Si es cierto que algunos escritos son un poco subidos de tono, pero siempre manteniendo unas formas.
ResponEliminaY ahora me encuentro con un "robado" de una mujer desnuda (y seguramente sin su consentimiento) y encima insinuando que se masturba... ¿Con esta foto o con otras que puede tener en su colección?
¿Por que no ha colgado una foto suya en pelotas? ¿No sería tan "artística"?
Había pensado en denunciarlo de alguna manera... Pero ¿sabe qué? mejor no vuelvo por aquí y procuro hacerle tanta mala publicidad como me sea posible.
¡A ver si le cierran el blog!
¡Hasta nunca!
Benvulgut/da,
EliminaTeniu raó. No li vaig demanar permís. La vaig veure abstreta mirant l'horitzó i després em vaig adonar que, com jo i qui m'acompanyava, no portàvem cap mena roba. I?
Heu vist més coses de les que jo hi vaig veure.
També enteneu coses de les meves paraules que em semblen molt correctes. És la vostra interpretació. I jo no us la discutiré.
Respecte a fotos meves "en pilotes". Poc m'heu seguit, perquè tinc una sèrie de ja fa uns anys anomenada "Anatomia", on se´m pot veure despullat (i encara està penjada).
També hi havia un altre post, ja no recordo de quin any, on també apareixia en un nu frontal. Aquest era com resposta/seguiment a una altre companya blogaire.
Però ho reconec. Amb el temps aquest em va fer vergonya i el vaig eliminar.
Però si vos, pel motiu que sigui, teniu la necessitat de veurem despullat, no dubteu en dir-m'ho i us penjo una foto. (si sou anònim no em direu on la voleu rebre es clar!)
L'edat m'ha tret complexes. Tinc el cos que tinc i sóc coneixedor de les meves mancances.
I fins aquí.
Continueu bonet/a
Salut!
Reconec que aquest comentari anònim em feia tirar enrere, cada cop que entrava aquí... em venien ganes de contestar-lo, però pensava que no ho havia de fer. I tu ho has fet molt millor del que jo ho hauria fet. Perquè em fa ràbia el to, la manera de dir les coses i sobretot la covardia de l'anonimat. A veure si compleix i no torna, com diu. Bon vent i barca nova.
ResponEliminaUna abraçada, poeta.
Gràcies, Carme, per les teves paraules.
EliminaQuan vaig llegir el comentari em vaig quedar sense saber ben bé que fer.
M'estava rumiant tornar a obrir també les Cambres, però en llegir aquelles paraules vaig pensar en tancar el blog i passar de tot.
Puc entendre, sense cap problema, que el que escric o fotografio, no li plagui a tothom.
I si que em feia un cert respecte la teva opinió i la de Paula.
Tal vegada un post massa "gamberru".
Però l'estirabot d'aquesta "persona", presumptament avorrida, no l'esperava.
En fi. Per ara continuaré per aquí.
moltes gràcies de nou, Carme, per passar per casa.
Una abraçada sincera.