Robades - IX -
(Rambla Catalunya. Barcelona. Maig 2024. Fujifilm X100F)
sense que pugui entendre-ho,
el temps passa,
estimar, de vegades,
fa mal
tot hauria de ser nou,
com els ulls inesperats
que trobem en una fotografia,
però a l’altre banda
no hi ha res més
que un murmuri
que va sortir del telèfon:
“recordo com em vas besar”
És injust, ja que jo em penso que estimar mai no hauria de fer mal, però la realitat em contradeix amb tossuderia i sí és cert que moltes vegades en fa.
ResponEliminaAquest murmuri... que no es perdi, doncs.
Una abraçada.
Una història que la puc imaginar molt bé... però la foto m'ho deixa més clar.
ResponEliminaAferradetes, Miquel Àngel.
Com li deia a Carme, per algun motiu que desconec tant el teu comentari com el seu havien anat a parar a la brossa
EliminaDisculpa per no haver-ho vist abans
Abraçades Paula
Juraria que vaig deixar un comentari, aquí... si no el trobes a la brossa, ja el tornaré a escriure...
ResponEliminaDoncs si! Per algun motiu que desconec tant el teu comentari com el de Na Paula havien anat a la brossa.
EliminaEt demano disculpes per no haver-me fixat abans
Abraçades Carme
Crec que primer ens has de deixar de seguir, actualitzar la pàgina per tonar-nos a seguir de nou. Això passa sovint als blogs que fa temps que no publiquen o per simple capritx de Blogger... Ja em diràs! ;-)
ResponElimina