Robades - IX -

(Rambla Catalunya. Barcelona. Maig 2024. Fujifilm X100F)

 

sense que pugui entendre-ho,

el temps passa,

estimar, de vegades,

fa mal

 

tot hauria de ser nou,

com els ulls inesperats

que trobem en una fotografia,

 

però a l’altre banda

no hi ha res més

que un murmuri

que va sortir del telèfon:

 

“recordo com em vas besar”

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
És injust, ja que jo em penso que estimar mai no hauria de fer mal, però la realitat em contradeix amb tossuderia i sí és cert que moltes vegades en fa.

Aquest murmuri... que no es perdi, doncs.

Una abraçada.
9/6/24 18:35
sa lluna ha dit…
Una història que la puc imaginar molt bé... però la foto m'ho deixa més clar.

Aferradetes, Miquel Àngel.
10/6/24 15:19
Carme Rosanas ha dit…
Juraria que vaig deixar un comentari, aquí... si no el trobes a la brossa, ja el tornaré a escriure...
12/6/24 23:55
Barbollaire ha dit…
Doncs si! Per algun motiu que desconec tant el teu comentari com el de Na Paula havien anat a la brossa.
Et demano disculpes per no haver-me fixat abans

Abraçades Carme
13/6/24 9:01
Barbollaire ha dit…
Com li deia a Carme, per algun motiu que desconec tant el teu comentari com el seu havien anat a parar a la brossa
Disculpa per no haver-ho vist abans

Abraçades Paula
13/6/24 9:03
sa lluna ha dit…
Crec que primer ens has de deixar de seguir, actualitzar la pàgina per tonar-nos a seguir de nou. Això passa sovint als blogs que fa temps que no publiquen o per simple capritx de Blogger... Ja em diràs! ;-)
14/6/24 14:56
Publica un comentari a l'entrada