Anònims - CXXXVI -
(Llanars. Ripollès. Girona. Sant Joan 2021. Nikon D750)
lliscar la mirada fora
del dia que s’acaba
tots el records de demà
estan per arribar
esperant els capvespres
d’ombres a terra per somniar
- espais entre flames i fums -
on amagar-se d’un temps
que no mira més enllà
Tant de bo que jo trobés unes paraules que m'expliquessin tan bé com aquestes. No sé què dir. Vull creure que hi haurà records de demà i que un dia arribaran. Si trobes un lloc on amagar-se... no el diguis a ningú, em temo que se t'ompliria de gent.
ResponEliminaPreciós, preciós, aquest poema.
Una abraçada, mestre.
Tu sempre has trobat les paraules per explicar-te i per explicar els que t'envolten. :)
EliminaSi trobés el lloc, sols ho explicaria a lagunes persones... ;-)
PEtonets dolços, carme.
Les trobo, segur que sí, però són puntualitzadores i no pas poètiques... i la cosa canvia molt. 😂🤣
EliminaFaràs molt ben fet de no esbombar-lo...
Petons, Miquel Àngel.
Una nocturna preciosa, com el poema.
ResponEliminaQuina enveja em fas!
Aferradetes, Miquel Àngel.
Enveja!!??
EliminaPerò si tu fas unes fotografies i escrius unes coses que son magnífiques!!
Jo sol vaig tenir la sort de se-hi en aquell moment i que, aquesta, sortís mitjanament bé ;)
Gracies, sempre, per venir i les teves paraules.
Abraçada dolça, Paula