Anònims - CXXXVI -

 (Llanars. Ripollès. Girona. Sant Joan 2021. Nikon D750)

 

lliscar la mirada fora

del dia que s’acaba

tots el records de demà

estan per arribar

 

esperant els capvespres

d’ombres a terra per somniar

-  espais entre flames i fums -

on amagar-se d’un temps

que no mira més enllà

Comentaris

  1. Tant de bo que jo trobés unes paraules que m'expliquessin tan bé com aquestes. No sé què dir. Vull creure que hi haurà records de demà i que un dia arribaran. Si trobes un lloc on amagar-se... no el diguis a ningú, em temo que se t'ompliria de gent.

    Preciós, preciós, aquest poema.
    Una abraçada, mestre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu sempre has trobat les paraules per explicar-te i per explicar els que t'envolten. :)

      Si trobés el lloc, sols ho explicaria a lagunes persones... ;-)

      PEtonets dolços, carme.

      Elimina
    2. Les trobo, segur que sí, però són puntualitzadores i no pas poètiques... i la cosa canvia molt. 😂🤣

      Faràs molt ben fet de no esbombar-lo...

      Petons, Miquel Àngel.

      Elimina
  2. Una nocturna preciosa, com el poema.
    Quina enveja em fas!

    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enveja!!??
      Però si tu fas unes fotografies i escrius unes coses que son magnífiques!!

      Jo sol vaig tenir la sort de se-hi en aquell moment i que, aquesta, sortís mitjanament bé ;)

      Gracies, sempre, per venir i les teves paraules.

      Abraçada dolça, Paula

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada