Anònims - CXXXVI -

 (Llanars. Ripollès. Girona. Sant Joan 2021. Nikon D750)

 

lliscar la mirada fora

del dia que s’acaba

tots el records de demà

estan per arribar

 

esperant els capvespres

d’ombres a terra per somniar

-  espais entre flames i fums -

on amagar-se d’un temps

que no mira més enllà

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Tant de bo que jo trobés unes paraules que m'expliquessin tan bé com aquestes. No sé què dir. Vull creure que hi haurà records de demà i que un dia arribaran. Si trobes un lloc on amagar-se... no el diguis a ningú, em temo que se t'ompliria de gent.

Preciós, preciós, aquest poema.
Una abraçada, mestre.
24/6/24 20:55
sa lluna ha dit…
Una nocturna preciosa, com el poema.
Quina enveja em fas!

Aferradetes, Miquel Àngel.
25/6/24 15:19
Barbollaire ha dit…
Tu sempre has trobat les paraules per explicar-te i per explicar els que t'envolten. :)

Si trobés el lloc, sols ho explicaria a lagunes persones... ;-)

PEtonets dolços, carme.
26/6/24 9:49
Barbollaire ha dit…
Enveja!!??
Però si tu fas unes fotografies i escrius unes coses que son magnífiques!!

Jo sol vaig tenir la sort de se-hi en aquell moment i que, aquesta, sortís mitjanament bé ;)

Gracies, sempre, per venir i les teves paraules.

Abraçada dolça, Paula
26/6/24 9:52
Carme Rosanas ha dit…
Les trobo, segur que sí, però són puntualitzadores i no pas poètiques... i la cosa canvia molt. 😂🤣

Faràs molt ben fet de no esbombar-lo...

Petons, Miquel Àngel.
27/6/24 13:08
Publica un comentari a l'entrada