Anònims - CXXXV -

 

 

(Sant Adrià del Besos. Octubre 2016. Fujifilm X-T1)

tu em deies seductor,

jo, de sempre,

m’he sabut un error

 

deixo caure el dolor gloriós

sabent que no hi ha caritat

a les mentides

 

onades grises

al palmell de la mà

Comentaris

  1. Ningú no és un error, poeta.

    M'inquieten aquests versos sobre la caritat i les mentides, potser perquè no els acabo d'interpretar de cap manera que em convenci..

    En canvi, m'agrada molt el final. Els dos darrers versos sí que em diuen moltes coses (encertades o no). Em miro les mans...

    ResponElimina
  2. Magnífica composició en la fotografia.
    Dels versos... puc dir algo semblant que la Carme...

    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada