Robades - VIII -


 (Barcelona. Març 2016. Fujifilm X-T1)

 

pels carrers

sense nord ni guia

el brogit em cansa

 

sense tu

el mot és un gest buit,

com una lletania

que nafra la pell

lluny de les teves carícies

 

Comentaris

  1. Malgrat que la vida quotidiana va fent. Massa sovint se'ns fan difícils les absències i el teu poema ho explica molt bé.

    Una abraçada, poeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No era un punt, era una coma després de fent...

      Elimina
  2. M'encanta la teva manera de dir i de fer.

    Aferradetes.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada