(Barcelona. Març 2016. Fujifilm X-T1)
pels carrers
sense nord ni guia
el brogit em cansa
sense tu
el mot és un gest buit,
com una lletania
que nafra la pell
lluny de les teves carícies
Malgrat que la vida quotidiana va fent. Massa sovint se'ns fan difícils les absències i el teu poema ho explica molt bé.Una abraçada, poeta.
No era un punt, era una coma després de fent...
M'encanta la teva manera de dir i de fer.Aferradetes.
Malgrat que la vida quotidiana va fent. Massa sovint se'ns fan difícils les absències i el teu poema ho explica molt bé.
ResponEliminaUna abraçada, poeta.
No era un punt, era una coma després de fent...
EliminaM'encanta la teva manera de dir i de fer.
ResponEliminaAferradetes.