Robades - VIII -

(Barcelona. Març 2016. Fujifilm X-T1)

pels carrers

sense nord ni guia

el brogit em cansa

sense tu

el mot és un gest buit,

com una lletania

que nafra la pell

lluny de les teves carícies

Malgrat que la vida quotidiana va fent. Massa sovint se'ns fan difícils les absències i el teu poema ho explica molt bé.

Una abraçada, poeta.

sa lluna ha dit…

M'encanta la teva manera de dir i de fer.

Aferradetes.

No era un punt, era una coma després de fent...