Anònims - CXXXIII -

(Temps de Flors. Girona. Maig 2015. Fujifilm X-T1)

ullcluc

embriac del perfum

dels clavells a l’estança

 

en obrir els ulls

eren les flors

dolçament excitades

i lluentes

del teu cos nu

Comentaris

  1. Mite'l! El clavell que tenies en reserva!
    Molt dolç i molt tendre, el teu poema.
    Abraçades, poeta.

    ResponElimina
  2. Quanta delicadesa al teu poema... a les flors se'ls hi suposa. ;-)
    M'encanta com presentes el clavell i el desenfocament.

    Aferradetes, Miquel Àngel.

    ResponElimina
  3. Havíem estat junts tota la nit.
    Ara aquella habitació d’hotel
    em recordava la fragància
    del teu cos net.
    Acabaves de sortir del bany
    amb la teva olor,
    els llavis van voler deixar
    la seva empremta en la pell nua
    que m’ensenyaves.
    Somreies,
    mentre els teus dits m’acaronaven
    els cabells rinxolats
    em deixares fer.
    Però el temps assassí
    de sensacions ens tallà
    el moment quan sonà
    l’alarma del rellotge
    i t’incità a tornar al teu món.
    Un darrer bes.
    Un petó gairebé llençat al aire
    que arreplegà quan volia volar.
    Un nou adéu,
    amb el flaire
    de l’olor del teu cos nu
    encara entrant dins meu,
    per cercar un nom
    i poder-lo dibuixar més tard.
    Potser una altra nit de soledat.

    qui sap si...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada