Havíem estat junts tota la nit. Ara aquella habitació d’hotel em recordava la fragància del teu cos net. Acabaves de sortir del bany amb la teva olor, els llavis van voler deixar la seva empremta en la pell nua que m’ensenyaves. Somreies, mentre els teus dits m’acaronaven els cabells rinxolats em deixares fer. Però el temps assassí de sensacions ens tallà el moment quan sonà l’alarma del rellotge i t’incità a tornar al teu món. Un darrer bes. Un petó gairebé llençat al aire que arreplegà quan volia volar. Un nou adéu, amb el flaire de l’olor del teu cos nu encara entrant dins meu, per cercar un nom i poder-lo dibuixar més tard. Potser una altra nit de soledat.
Mite'l! El clavell que tenies en reserva!
ResponEliminaMolt dolç i molt tendre, el teu poema.
Abraçades, poeta.
Quanta delicadesa al teu poema... a les flors se'ls hi suposa. ;-)
ResponEliminaM'encanta com presentes el clavell i el desenfocament.
Aferradetes, Miquel Àngel.
Havíem estat junts tota la nit.
ResponEliminaAra aquella habitació d’hotel
em recordava la fragància
del teu cos net.
Acabaves de sortir del bany
amb la teva olor,
els llavis van voler deixar
la seva empremta en la pell nua
que m’ensenyaves.
Somreies,
mentre els teus dits m’acaronaven
els cabells rinxolats
em deixares fer.
Però el temps assassí
de sensacions ens tallà
el moment quan sonà
l’alarma del rellotge
i t’incità a tornar al teu món.
Un darrer bes.
Un petó gairebé llençat al aire
que arreplegà quan volia volar.
Un nou adéu,
amb el flaire
de l’olor del teu cos nu
encara entrant dins meu,
per cercar un nom
i poder-lo dibuixar més tard.
Potser una altra nit de soledat.
qui sap si...