Anònims - CXXXII -

 (Far de Cap Blanc. Mallorca. Agost 2009. Nikon D700)

no tinc cap esperança

de calidesa

ni que entengueu

per que lligo certes paraules

de certa manera

 

recullo mots de llibretes

d’anys de silencis

i els sembro a ruix

amb l’única pretensió

que no es perdin

 

com si fos la llum d’un far 

a punta de capvespre


Comentaris

  1. I fas molt bé en sembrar-los... per al nostre delit.
    La meva terrona és molt maca també. ;-)

    Aferradetes, poeta.

    ResponElimina
  2. Fas bé, sí, ens agraden aquestes paraules. Que no es perdin i que no quedin només per a tu, tancades a les teves llibretes.

    Qui sap si, bones lectores com som, podem entendre més del que et penses o del que pugui semblar.

    La comparació amb la llum d'un far és molt bonica i molt encertada.

    Una abraçada, Miquel Àngel.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada