(Carrer Petritxol. Barcelona. Maig 2024. Fujifilm X100F)
allò que coneixia s’ha esvaït
cares estranyes,
carrers buits
quan s’acaba la pluja
la història envelleix
i restem sols
recolzats al carrer
Tot és vell... fins i tot nosaltres...Una foto ben tractada d'aquest carrer, que descriu a la perfecció el teu poema.Aferradetes, mestre.
Noooo! Nosaltres No som vells!Som "Vintage"Aferradetes madona Paula
Que trist i envellit es veu el carrer Petritxol! La teva foto capta molt bé aquesta sensació. Fa temps que no hi vaig. La Paula té raó tot envelleix i nosaltres no en som l'excepció."Restem sols" diu el teu poema i jo cada cop més penso i sento que estem sols, sempre, encara que a moments, no ens ho sembli. Una abraçada, poeta!
Queda tant poc del que va ser aquest carrer...Cada dia em fa més peneta baixar a passejar per ca meva.Però com li deia a madona Paula, nosaltres NO envellim. Ens tornem "Vintage"Una abraçada enorme, Carme
Tot és vell... fins i tot nosaltres...
ResponEliminaUna foto ben tractada d'aquest carrer, que descriu a la perfecció el teu poema.
Aferradetes, mestre.
Noooo! Nosaltres No som vells!
EliminaSom "Vintage"
Aferradetes madona Paula
Que trist i envellit es veu el carrer Petritxol! La teva foto capta molt bé aquesta sensació. Fa temps que no hi vaig.
ResponEliminaLa Paula té raó tot envelleix i nosaltres no en som l'excepció.
"Restem sols" diu el teu poema i jo cada cop més penso i sento que estem sols, sempre, encara que a moments, no ens ho sembli.
Una abraçada, poeta!
Queda tant poc del que va ser aquest carrer...
EliminaCada dia em fa més peneta baixar a passejar per ca meva.
Però com li deia a madona Paula, nosaltres NO envellim. Ens tornem "Vintage"
Una abraçada enorme, Carme