He pintat la sorra, la mar i el cel, el marc troncs d’arbres que s’han mort o encara no han fullejat. Tot perquè siguis el centre de la història i el focus del seu mirar. També em manca qui em fa sentir vius els batecs del cor. També espero assegut mirant endavant, ja sigui el cel, ja sigui la mar, ja sigui la sorra, o sota la pluja que un dia torni a mi. Mentre espero l’esperança de quelcom que es complirà.
Per la seva expressió corporal, sembla que s'hi senti a gust.
ResponEliminaPoema d'enyorances.
Aferradetes, mestre.
Vaig deixar un comentari, voldràs mirar si ha quedat a brossa?
ResponEliminaGràcies!
Fet! Recuperat! Moltes gràcies per passar per casa, Paula.
EliminaAferradetes
He pintat la sorra,
ResponEliminala mar i el cel,
el marc troncs d’arbres
que s’han mort
o encara no han fullejat.
Tot perquè siguis el centre
de la història
i el focus del seu mirar.
També em manca
qui em fa sentir vius
els batecs del cor.
També espero
assegut mirant endavant,
ja sigui el cel,
ja sigui la mar,
ja sigui la sorra,
o sota la pluja
que un dia torni a mi.
Mentre espero
l’esperança de quelcom
que es complirà.