Anònims - CXVIII -

  (Can Ravella. Ordal. Febrer 2024. Fujifilm X100F)

 

Sobtadament,

el meu cos recorda

com s’arrapaven les nostres pells.

com l’heura més frondosa

a la paret



Comentaris

  1. La natura sempre tira endavant, quan no hi ha qui l'aturi. Fixa't que així com es mostra a la foto, m'agrada molt veure-la.
    El poema és ben teu i no saps com m'agrada!;-)

    Aferradetes, poeta.

    ResponElimina
  2. M'encanten aquestes heures que sembla que s'ho mengin tot... aconsegueixen fer d'un cobert abandonat, un lloc de claror i vida. Una fotografia preciosa.

    I un poema, com diu la Paula, sí, molt teu, i tant! i a mi també m'agrada molt.

    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Recorden les pells
    un tacte molt repetit,
    paret i heura.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada