La natura sempre tira endavant, quan no hi ha qui l'aturi. Fixa't que així com es mostra a la foto, m'agrada molt veure-la. El poema és ben teu i no saps com m'agrada!;-)
M'encanten aquestes heures que sembla que s'ho mengin tot... aconsegueixen fer d'un cobert abandonat, un lloc de claror i vida. Una fotografia preciosa.
I un poema, com diu la Paula, sí, molt teu, i tant! i a mi també m'agrada molt.
La natura sempre tira endavant, quan no hi ha qui l'aturi. Fixa't que així com es mostra a la foto, m'agrada molt veure-la.
ResponEliminaEl poema és ben teu i no saps com m'agrada!;-)
Aferradetes, poeta.
M'encanten aquestes heures que sembla que s'ho mengin tot... aconsegueixen fer d'un cobert abandonat, un lloc de claror i vida. Una fotografia preciosa.
ResponEliminaI un poema, com diu la Paula, sí, molt teu, i tant! i a mi també m'agrada molt.
Una abraçada
Recorden les pells
ResponEliminaun tacte molt repetit,
paret i heura.