dissabte, 13 d’octubre de 2018

Colors - III -


encara el reflex erecte
al mirall aspre i cansat
d'un llac oblidat.

després,
massa tard per a tot,
la realitat vençuda i seca
enfonsant-se al llot pecador
dels bassals de l'oblit.

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ostres! Quina imatge més maca! Aquest joc entre l'arbre caigut i el reflex de l'altre arbre dret m'agrada molt.
I les teves paraules hi lliguen molt bé. Quina llàstima que a vegades se'ns faci massa tard per tot! Però també hi ha que diu que mai no és tard. Suposo que cap de les dues afirmacions serveixen per tot ni per sempre. Cada situació és un món i cada persona també.
Una abraçada, poeta.

Nikolay ebardeev ha dit...

I’d should verify with you here. Which isn't one thing I normally do! I get pleasure from studying a post that can make people think. Also, thanks for permitting me to comment! mgm online casino

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape