diumenge, 27 de maig de 2018

(...i fi...)

Temps de Flors 2018


M'ofego en vespres sense versos
sabent, com se,
que no he sabut estimar.

He buidat moments
pintant-los amb colors
improcedents.

Dits furtius
en espais prenys de tendresa.

El silenci ofega
els símbols de les paraules
que tremolen a la meva boca.

Tot ha sigut tant fràgil
com l'ombra de la teva pell
en amagades tardes d'estiu.

No tot és possible
en la nua absència
del temps que s'escapa.

Fràgil tramesa oblidada:

fi.

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Un poema molt fi. De finir? De finesa?

novesflors ha dit...

És la primera vegada que vaig al Temps de flors i m'ha encantat. Si damunt escrius un poema, encara millor.

Carme Rosanas ha dit...

Saps que m'ha vingut al cap, llegint-te, en aquest poema trist?
Aquella frase de la peli Hotel Marigold: "Tot acabarà bé, i si no acaba bé, és que encara no ha acabat."

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape