(...i fi...)

M'ofego en vespres sense versos
sabent, com se,
que no he sabut estimar.

He buidat moments
pintant-los amb colors
improcedents.

Dits furtius
en espais prenys de tendresa.

El silenci ofega
els símbols de les paraules
que tremolen a la meva boca.

Tot ha sigut tant fràgil
com l'ombra de la teva pell
en amagades tardes d'estiu.

No tot és possible
en la nua absència
del temps que s'escapa.

Fràgil tramesa oblidada:

fi.