Anònims - CXII -

Totes les paraules o,
tal vegada, cap ni una.

Tots els silencis
com l'espai que deixem
perquè càpiga l'oblit.
(O riures, davant tanta ingenuïtat)

Potser és que no es pot ser
el que voldríem, sense semblar-ho.

No reconèixer la importància
de sentir el que no es pot.

Trucades equivocades
sense línia.

Mots que llisquen pel record
fins glaçar-se.