Anònims - CXI -

Petons en matinades
de nits desendreçades,
quan el món es trenca
i els somnis desapareixen.

Mans agafades
entre trossos de pols
com gebre.

Cap reflex és una veritat
en si mateix.
Cap vida és la mateixa
dins i fora els amagatalls
necessaris per tornar a casa.

Perdut el cor enmig
un fum fet d'espigues
que feien olor de por,
tant se val seure
o moure's en la foscor.

O viure somniant
mentre dorms.