divendres, 23 de febrer de 2018

Anònims - CXI -

Souvenir [CMLXXXVI]


Petons en matinades
de nits desendreçades,
quan el món es trenca
i els somnis desapareixen.

Mans agafades
entre trossos de pols
com gebre.

Cap reflex és una veritat
en si mateix.
Cap vida és la mateixa
dins i fora els amagatalls
necessaris per tornar a casa.

Perdut el cor enmig
un fum fet d'espigues
que feien olor de por,
tant se val seure
o moure's en la foscor.

O viure somniant
mentre dorms.

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

El món se'm trenca tan sovint, que ja no m'esforço en apedaçar-lo. Tant de bo que mai no ens desapareguessin els somnis, però m'adono que ho fan massa sovint. Malgrat tot, vull creure que sempre tenim una mà per agafar i algunes companyies que finalment compensen una mica de la trencadissa.

Potser només nosaltres mateixos podem ser el far que il·lumini la nostra foscor. Finslment potser viure és només trobar la manera d'aconseguir-ho. Ens cal bo perdre ni els somnis, ni la tendresa.

Una abraçada, poeta!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape