dimarts, 20 de febrer de 2018

Anònims - CX -

Souvenir [CMLXVI]


Llavors vas deixar
de pensar-me.
I els cels
semblaren vells.

I les paraules més fredes.

I les petjades
van desaparèixer.

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Et segueixo, poeta, hi ha moltes coses que m'arriben endins. Una abraçada.

I aleshores,
el cel va canviar de ccolors.
I ens deia que no hi ha oblit,
ni distància que ens separi.

Sobre la sorra de l'ànima
les petjades com tresors
s'hi mantenen perennes.

Recerca plàcida, passa a passa,
d'un lloc encara desconegut, de trobada.

Carme Rosanas ha dit...

Per cert, que aquesta teva foto m'enamora i si me la deixes, me l'enduré als moments, potser amb aquest mateix poema que m'ha sortit de deixar als comentaris.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape