dimarts, 30 de gener de 2018

Anònims - CVIII -

Souvenir [CMLXI]
"Yo te enseñé a besar: los besos fríos
son de impasible corazón de roca,
yo te enseñé a besar con besos míos
inventados por mí, para tu boca."
(Gabriela Mistral)

La intimitat temperada
de la teva mirada,
reflex al límit del somni,
esquerda la meva pell
fins avergonyir-me
de la cobdícia nua
amb que vaig acaronar-te el cos.

Eternitats d'amors i dogmes
com llàgrimes en vidres
espurnejats de cel i mar.

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

De tanta proximitat que crea quest poema, m'arriben les espurnes de cel i de mar...

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape