dilluns, 9 de novembre de 2015

Nàrtex

Souvenir [DCCXCII]



En qualsevol hora blava
tots pensem que,
algunes coses,
podrien ser com voldríem
que fossin.

Algunes, fins i tot,
podrien haver estat
com tu volies
si no hagués sigut jo.

Llargues nits de silencis
de mar i sorra:
Ja no sé trobar-te en cap racó
del somni.


4 comentaris:

fanal blau ha dit...

No sempre les coses són, tot i desitjar-les, com voldriem que fossim.
Jo provo de servar algun racó, per menut que sigui, per a cadascun dels meus somnis. Per petitó que sigui. Fes-me cas, estimat.

fanal blau ha dit...

Fossin, volia escriure.

xavier pujol ha dit...

Potser despert sí que trobes a qui busques.

Carme Rosanas ha dit...

Saps què em fa pensar aquest poema? Que tots, tots, tots, fem el que podem molt més que el que volem.
Costa prou a vegades de mantenir els racons de somnis, prou i massa, sobretot si no depenen només d'un mateix.
Potser cal retrobar hores blaves en algun lloc... Si en sé veure alguna, t'aviso? ;)

Una abraçada, barbo!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape