dimarts, 13 d’octubre de 2015

Neuma


Tu saps la llum que,
sense cap temor,
sorgeix com una música interior
que humiteja les pells
i que es projecta,
brillant i densa,
com astuts somriures
de núvols de tempesta.

Sols en aquest moment,
i amb veu ben baixa,
ens direm l'amor,
assaborint la nuesa,
en el lent somni
dels sexes.

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

M'has fet buscar què vol dir Neuma... Ara em falta situar-lo bé en el context del teu poema... O potser no hi arribi, perquè el poema és molt tendre i té un optimisme que ja és sificient.

Una abraçada, poeta.

Carme Rosanas ha dit...

Suficient

xavier pujol ha dit...

Come togheter

Glo.Bos.blog ha dit...

Deliciós...

novesflors ha dit...

Ah, si poguéssem transcriure la música interior...

Elfreelang ha dit...

una alenada de música i bellesa

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape