Estrips - XXVII -


Creuar en direccions diferents
mentre s'espera la pluja,
breu, d'un instant.

Allunyar-se de la mateixa manera
que llisca un fil per la roba
enmig les ombres del matí.

Ja no queden línies al sol
que il·luminin,
en albades sense hores,
l'esgarrifança del llavi
al mugró.



Comentaris