dissabte, 4 d’abril de 2015

Estrips - XIII -

Souvenir [DCLXCII]

Ens hauríem de dir,
mirant-nos clarament els ulls,
que la fragilitat i els silencis
ens aturen la vida.

No dubtem de l'amor.

Tal vegada ens va relliscar,
en la monotonia de viure,
sota alguna taula.

Potser tot recomençaria
en l'adéu de la darrera
tendra abraçada.

5 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Potser

Carme Rosanas ha dit...

Mirar-se als ulls i dir-se les coses pel seu nom, sembla que queda sovin fora de l'abast de la majoria de la gent.

Crec que tots estem, a la vegada, als dos costats. A vegades ho busquem i no ens ho donen i d'altres ens ho demanen i no ho donem.

Seguim aprenent a viure dia a dia. El teu poema fa pensar i també fa creure que encara hi ha esperança.

Una abraçada, Barbo...

Carme Rosanas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com ha dit...

Mirar-se als ulls... la Veritat surt a la llum del sol.


Una Abraçada.
Gràcies.

Deric ha dit...

Que bonic, tendre i romàntic

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape