dimarts, 17 de febrer de 2015

Estrips - XI -

Souvenir [DCLXX]

Tot i que els nostres
ulls s'han creuat, ja,
força vegades,
no m'acostumo
a que em miris cara a cara.

No em fa por la fredor
del teu esguard,
sinó les llàgrimes
que amaga.

La buidor de la teva abraçada.
Els espais que no tornarà
a omplir cap rialla.

No admeto el dolor
que has bastit aquest cop.
Perquè no has sigut alliberament
sinó punyalada inesperada.

Et miro, Mort,
i sé que un dia vindràs
a acotxar-me.

Espero que em deixis rebre't
amb el front ben alt,
sense tremolar.
I em recolzis el cap,
amb dolcesa,
a la teva espatlla.


6 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Fes-me companyia mentre m'adormo.

novesflors ha dit...

La segona estrofa és impagable.

cantireta ha dit...

Me recordes al gran Màrius Torres.

fanal blau ha dit...

Preciós...però que trigui molt encara...

Carme Rosanas ha dit...

A mi també m'agrada molt la segona estrofa... tan certa i tan profunda.

I l'últim desig, que jo també comparteixo. Morir dolçament, qui no ho voldria?

Una abraçada càlida per compensar la fredor de la mort...

Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com ha dit...

La Mort és l'Àngel Banc i Blau que ens Allibera.


Gràcies.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape