Estrips - VII -

Souvenir [DCLXI]

Puc somniar que estic pensant sol,
però no puc despertar-me
i somniar que estimo en solitud.

No vull sentir una vida
sense sentit
que s'esmuny en un temps
que no ho és.

Reconeguem-nos al llindar
d'una aurora imprevisible.

Ja fa massa temps,
massa vides,
que esperem asseguts
l'exili de l'angoixa
de la llunyania dels sentiments.


Comentaris