dilluns, 26 de gener de 2015

Estrips - VI -

Souvenir [DCLVIII]

He reescrit cada vegada
l'impossible,
mentre resseguia amb el dit
cada una de les lletres
d'un alfabet secret:

La teva veu.
Els teus ulls.
La teva boca.
El teu cos en el meu.
El teu nom...

No hi ha cap senyal
per trobar l'amor
per si mateix.

El seu cost
ens empeny enllà
del que ens ha sigut
ensenyat.




5 comentaris:

XeXu ha dit...

D'aquesta foto se'n podrien escriure relats sencers. Maques les paraules que l'acompanyen.

novesflors ha dit...

M'encanta el poema. La foto també però el poema ha centrat la diana.

Glo.Bos.blog ha dit...

Bellíssim!

Carme Rosanas ha dit...

Un poema molt bonic.
Rellegeixo i repasso els versos...
Penso que és cert que cap senyal ens guia per escriure, ni possibles ni impossibles... Per això seguim escrivint...
I reescrivint, gairebé sempre impossibles.

Què vols fer-hi? m'he sentit identificada en aquesta frase..

Abraçades, poeta....

fanal blau ha dit...

He llegit molta poesia teva i en tu.
N'hem llegit molta plegats al llarg dels anys. N'hem compartida molta, també.
Un dels molts poemes favorits, aquest.
Petó, estimat.

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape