dijous, 15 de gener de 2015

Estrips - V -

Souvenir [DCL]

Res més senzill
que la teva imatge
surant-me
a la punta dels dits.

Com un viatge d'hivern.

Ser vianant de fum
que detura les hores,
amb petjades àvides,
allà on s'adorm la llum.

No ser enlloc.

Més enllà,
somniar-te dintre meu.
Damunt meu.
Blanca com l'ombra
de les paraules.

No conec l'indret.

Sols el crit
de les hores enredades
entre l'heura.

Res més senzill.

La teva imatge ressona,
nua,
en els llavis als llavis
després de la pluja.

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Una imatge que ressona i unes paraules que enlluernen.

Carme Rosanas ha dit...

Tens raó, poeta, a vegades tot és molt més senzill del que ens pensem... Potser amb els anys posem, tots, una mica de seny i comencem a veure les coses senzilles...

Una abraçada

Glo.Bos.blog ha dit...

Bellíssim!

Altres llocs...

Fotoblogs

Llocs passats

Seguidors (gràcies!!)

Miquel Àngel
© Miquel Àngel Vich de totes les fotografies i escrits, excepte on s'indica un altre cosa.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència. Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita.
Ah!I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
Creative Commons License Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons. ecoestadistica.com Page copy protected against web site content infringement by Copyscape