Estrips - V -
Res més senzill
que la teva imatge
surant-me
a la punta dels dits.
Com un viatge d'hivern.
Ser vianant de fum
que detura les hores,
amb petjades àvides,
allà on s'adorm la llum.
No ser enlloc.
Més enllà,
somniar-te dintre meu.
Damunt meu.
Blanca com l'ombra
de les paraules.
No conec l'indret.
Sols el crit
de les hores enredades
entre l'heura.
Res més senzill.
La teva imatge ressona,
nua,
en els llavis als llavis
després de la pluja.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada